FLASHDANCE, EL MUSICAL, ELS MILLORS ANYS SEMPRE TORNEN

Fotos: Albert Roca

He de reconèixer d’entrada la meva absoluta parcialitat quan parlo dels anys ’80, ja que apart que va marcar el naixement de la meva pubertad, com amant de la música i el ball no he vist res que ho hagi superat. Aquella mitificació però, pot tenir un arma de doble fil, ja que quan veig un espectacle o un esdeveniment relacionat amb aquella època no sóc fàcil de sorprendre ni d’enlluernar. Aparentment el millor ja ho he vist.

Entre aquest punt de partida vaig anar a veure el musical “Flashdance”,  al Teatre Coliseum, de la ma de “Class Music” i amb la direcció de Eliseo Peris –que ens comentava la dificultat de respectar el repertori del film i haver-ho de mostrar de manera més global-. Quan en la primera coreografia es mostrava absolutament esplendorosa la cantant Maria, que ens va seduïr i emocionar en el musical de Nino Bravo- aleshores em vaig sentir més tranquil, oblidant-me que eren unes versions d’uns temes que passaran per la història de la música i deixant-me anar no com a periodista sinó com a espectador. I no va ser difícil. Amb el punt i apart del presentador –que gaudeix d’una veu poderosa- la veritat és que el muntatge és molt espectacular, barrejant l’interès “mediàtic” d’algunes cançons –gran encert incloure una de les millors cançons d’amor que s’hagin escrit mai “On my own” de Nikka Costa- i quan la “parroquia” estava tranquila escalfar els motors amb “I’m so excited” de Donna Summer, respectar amb totes les correccions possibles l’esperit de “Fame” i donar-li la volta al tema “I will survive” de Gloria Gaynor, no sense abans haver recordat que els anys ’80 a més de música va suposar un canvi en les nostres llibertats sexuals.  

Dues hores de bona música, coreografies molt ben treballades, i un espectacle honest que ve a cobrir una necessitat de gaudir d’aquella música, i que en certa manera tambè deixa en evidència les èpoques que els han precedit. Qui ho dubti, que vagi a una discoteca i quan la gent buidi la pista que possi un tema dels “anys ‘80”, veuran que el que pot passar. I un servidor somniara encara més si pot ballar amb la guapíssima Maria, que espero veure en molts més musicals.  

El Musical “Flashdance” per cert es pot veure al Teatre Coliseum fins al 5 de juny.

                                                                                    Text i fotos. Albert Roca