SILVIA MARSÓ, PROTAGONISTA DE “LOS MUERTOS NO SE TOCAN, NENE”

El món és ben petit i plé de casualitats. Entre altres coses l’any cinematogràfic 2011 serà recordat per l’homenatge al cinema mut amb “The artist”, fet de la mateixa manera, sense so i en blanc i negre. A Espanya un grup de cineastes encapçalats per José Luis Garcia Sánchez van retre homenatge al gran guionista Rafael Azcona en el filme “Los muertos no se tocan, nene”, fet a l’antiga “usanza”, en blanc i negre i a l’estil de les mítiques “El pisito” i “El cochecito”.

Entre l’extens repartiment destaca com a una de les protagonistes l’actriu catalana Silvia Marsó. D’entrada ens comenta sobre el filme que “ha estat una oportunitat única, que dificilment es repetirà. Es tractava de fer un film ambientat als anys ’50 però recreant aquella atmòsfera de Rafael Azcona, amb uns personatges oprimits, que no podien dir el que pensaven, anant al límit. Això tambè s’ha pogut veure en el tractament cinematogràfic on els personatges ens mengem les frases els uns als altres, i fins i tot donem l’esquena. Ha sigut molt especial, la veritat és que sí”. Del seu personatge comenta que “representa a una de les moltes dones que van viure a la postguerra. Està casada però té la frustració de no haver pogut portar a terme la seva vocació de pianista. Tal i com passava en els guions d’Azcona, no pot expressar la seva frustració de manera oberta, però amb una amargor en la seva forma d’actuar”. L’estrena del filme ha coincidit amb un moment molt positiu ja que l’any 2011 va estrenar “El Gènere femení” i aviat la podrem veure a TVE en la TVMovie “La conspiración”, que recrea la conspiració del cop d’estat del ’36 “Em sento molt afortunada ja que tots aquests personatges tenen una profunditat emocional, i tots ells ben difeents i alhora interessants”

Respecte a la seva trajectòria, on recordem que en els seus inicis va ser azafata al popular programa “Un, dos, tres”, creu que “Jo sempre vaig tenir clar que volia ser actriu i no presentadora, i per això he arribat a rebutjar molts projecess, per seguir un camí sòlid. Que cada personatge que interpreti m’ensenyi una cosa nova”.